Tothom necessita esmorzar! El nostre cos fa hores que no ingereix res i necessita de nou nodrir-se per poder rendir al màxim durant les llargues hores del matí.

Per què l’esmorzar és l’àpat més conflictiu del dia? Per què existeixen tantes teories, dietes i disciplines que ens dicten el que «s’ha» o «no s’ha» de menjar? Per què ens sentim «perduts» cada matí, canviant una vegada més els nostres bons propòsits d’un esmorzar saludable pel socialment compartit «cafè i pasta»?

Esperem que el nostre cos i la nostra ment estiguin treballant al 100%, però com ho podran aconseguir si no hi ha “gasolina”, pretenem que el nostre cotxe rendeixi al màxim si no li subministrem la gasolina necessària? I perquè, ho fem amb el nostre propi cos?

El secret d’un esmorzar amb èxit, és un sopar primerenc

Tal com diu la dita: Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopar com un captaire!

Trencar el dejuni o continuar-ho?

Què és millor? Molts, motivats per diferents raons (voler perdre pes, falta de temps, desconeixement, desconnexió amb el cos físic…) creuen que és millor no esmorzar. Continuen fent dejuni, potser mengen una poma a mig matí o un cafè. Pot ser una altra peça de fruita al migdia. Se senten molt orgullosos de poder «imposar» al cos físic, idees sense cap coherència ni sentit comú. No obstant això, quan arriben a casa després de treballar, sense energia, famolencs i gairebé arrossegant-se, van directes a la cuina a «devorar-ho» tot sense control, molt més del que s’han reprimit durant el dia.

El nostre cos necessita energia constant i estable, i és millor anar donant-l’hi a poc a poc, durant el dia, en petites quantitats. Tres menjars repartits durant el dia, ens donaran la «qualitat» d’energia que necessitem per funcionar òptimament.

A nivell energètic

Cada un de nosaltres som “únics”, cada dia és diferent de l’anterior, les nostres activitats canvien, com també ho fa el clima, les emocions, els pensaments…… i per tant, les nostres necessitats energètiques i el que desitgem menjar també seran diferents. Pot ser que un matí sentim molta gana, i una altra no tanta. Però, si normalment fem un sopar primerenc, sempre podrem esmorzar. Encara que, a aquestes hores primerenques del matí, hi ha els minuts comptats i per aquesta raó, ningú observa les seves necessitats, pretenem tenir una fórmula màgica, que ens serveixi per a cada dia, per a cada estació de l’any i per a totes les necessitats de tots els membres de la família!

Encara que sembla impossible, pot ser que existeixi?

Si desitgem que l’esmorzar ens duri hores, ens ompli, ens alimenti, ens aporti energia, concentració i vitalitat……. Suggereixo que es provi de fer una crema de cereals. Però per descomptat, amb cereals integrals complets – EN GRA. Aquesta crema Standard, pot complementar-se de moltes maneres diferents, d’acord a les necessitats de cada membre de la família.

Podem utilitzar cereal cuit del dia, afegir-li una mica d’aigua i deixar-ho coure una mitja hora més amb una mica de canyella, vainilla o ratlladura de llimona. El moment òptim per fer això és a la nit, mentre sopem, per exemple, la crema es pot estar coent. Apaguem el foc i ho deixem tal qual, tapat i reposant fins a l’endemà. El cereal s’anirà encara fent més cremós. Aquesta crema ens durarà 3 dies a la nevera com a mínim.

Al matí, tan sols hem d’escalfar-ho i equilibrar la seva consistència amb una mica d’aigua o llet de cereals. Aquesta crema podria ser la base per a un esmorzar nutritiu.

I podria estar acompanyat de:

• Llavors (sèsam, gira-sol o carabassa)
• Fruita seca torrada (ametlles, nous, avellanes, etc.)
• Una petita quantitat de fruites seques (panses, albercocs…)
• Barrejada amb una cullerada de mantega de fruita seca
• Amb un raig de llet d’ametlles, avellanes, d’arròs, quinoa o civada…

Si desitgem ENERGIA I VITALITAT, hem de tornar a l’alimentació dels nostres avantpassats, aliments que la Terra ens oferia amb generositat i esplendor.

Si mirem objectivament un gra de cereal, veurem que és una llavor de vida, pot germinar-se, pot créixer una planta! Si observem l’altre extrem, la brioixeria , és alguna cosa que l’ésser humà ha confeccionat derivat dels cereals, però què lluny està a nivell energètic i nutritiu! No hi ha comparació!

 

MÉS OPCIONS pel nostre esmorzar de REIS!

Si estem acostumats a prendre tan sols un suc i una torrada, no podem de la nit al dia esperar menjar la crema de cereals. Hem d’optar per mesures transitòries fins a arribar a la crema, opcions:

• Pa integral de bona qualitat.
• Melmelades sense sucre.
• Mantegues de fruita seca (ametlles, avellanes, cacauets…) diluïdes amb aigua calenta fins a obtenir una consistència cremosa, per poder escampar sobre el pa.
  Es confecciona cada 3-4 dies.
• Llet de cereals (arròs, quinoa, civada) o d’ametlles o avellanes sense sucre.
• Si ens agrada més el salat, podem optar per: pa amb patés de lleguminoses o altres proteïnes vegetals.
• O pa amb tomàquet i proteïna vegetal a la planxa (tofu, tempeh o seitan), o peix o una truita.
• Cereals inflats i galetes d’arròs, encara que siguin de bona qualitat i sense sucre, no ens donaran l’aliment i l’energia que necessitem. Podem utilitzar-los per picar o durant els caps de setmana.
• Fruita, però aquestes no ens aportaran energia durant moltes hores. Al cap de dues hores necessitarem menjar alguna cosa més.
• Begudes: Depèn de com ens trobem:
  • Begudes depuratives i refrescants: liquats de verdures i fruites…
  • Begudes nutritives: llets de cereals o de fruita seca
  • Begudes calentes que activen i refresquen: menta poliol, María Lluïsa, te verd…
  • Infusions que activen i escalfen: de farigola, romaní, gingebre, regalèssia, canyella…
  • Begudes per a ús diari: te roibos, te de 3 anys o kukicha, cafè de cereals

L’essencial de la cuina energètica és entendre l’efecte-reacció de cada aliment i beguda que desitgem consumir. Després, cadascun pot triar, però amb coneixement. És una manera d’alimentació conscient, adulta.
No ens alimentem únicament guiats pels sentits, o pel que ens recomana una dieta, sinó que escollim a cada moment l’energia apropiada per generar l’efecte que desitgem en el nostre temple.

 

Una article de: Montse Bradford, experta en nutrició Natural i Energética.
Escriptora i terapeuta de psicologia Transpersonal i Vibracional. Imparteix seminaris per tota Europa. Guardonada amb el PREMI VERD 2008, per la seva trajectòria professional a favor de l’alimentació responsable i desenvolupament sostenible. http://www.montsebradford.es

T’agradaria aprofundir sobre el tema, apunta’t als cursos de formació de la Montse Bradford aquí

Foto de: taste.com.au