En aquests últims anys, el consum de sucre s’ha incrementat respecte al segle passat. Últimament s’han presentat grans campanyes publicitàries, d’un alt cost econòmic, per a convèncer al públic de les qualitats del sucre i de la necessitat del seu consum.

L’objectiu que uneix a industrials i agricultors és impulsar el consum de sucre, que es veu amenaçat per l’aparició d’edulcorants artificials, que prometen el sabor del sucre però sense les seves calories.

Fins i tot quan decidim no prendre sucre, encara ho trobem emmascarat en tota classe de productes del mercat. Llegeix les etiquetes que contenen els ingredients de cada producte i et sorprendràs.

Més de la meitat dels cereals inflats pels esmorzars contenen entre un 25 i un 70% de sucre. Una llauna de llegums (cigrons o llenties) conté gairebé un 20% de sucre… D’una manera o una altra, cada any consumim més i més sucre, especialment els nens i adolescents.

El problema del sucre és la seva concentració i alt grau de refinament. El nostre organisme necessita carbohidrats dels quals pugui extreure finalment glucosa. Aquesta glucosa és el combustible propi dels músculs en funcionament i, sobretot, del cervell. Però perquè totes aquestes funcions es desenvolupin normalment no necessàriament ha de consumir-se sucre refinat, ja que la glucosa s’obté sense dificultat dels glúcids continguts en els cereals, verdures i fruites.

Durant mil·lennis l’ésser humà ha emprat per a la seva alimentació glúcids (carbohidrats) d’assimilació lenta, continguts especialment en els cereals, així com sucres més simples provinents de la fruita.

Uns efectes poc desitjables

El sucre és un producte que, si bé és una aportació de calories ràpides per a l’organisme, pot generar diversos desequilibris metabòlics:

• Acceleració del pols, augment de la pressió sanguínia i de la funció renal.
• En cas d’un consum regular abundant, es constata la fatiga del fetge, encarregat de mantenir un nivell de sucre adequat en la sang.
• També afecta a l’activitat dels glòbuls blancs o leucòcits i redueix la seva capacitat anti-microbiana a la sang.
• Quan el sucre penetra en el nostre organisme sol estar separat dels components que normalment l’acompanyen en la planta (cel·lulosa, vitamines, enzims, sals minerals…). Per aquest motiu, tendeix a equilibrar-se atraient determinats elements químics del nostre cos, especialment minerals (calci, ferro, fòsfor, magnesi) i vitamines del grup B. En conseqüència, provoca desmineralització de l’organisme i deterioració en l’energia vital.
• El consum de sucre predisposa a l’obesitat, la diabetis i els problemes vasculars.
• L’hàbit del sucre genera una dependència. El seu consum enganya a l’organisme, al qual deixa saciat durant poc temps, per a després despertar més gana.

Concloent, el sucre aporta a l’organisme calories que contribueixen a l’excés calòric propi de la nostra època, afavorint els trastorns abans esmentats. El problema s’agreuja en observar que les víctimes del consum indiscriminat de sucre són els nens.

És recomanable tornar al consum natural de cereals integrals, fruita seca, fruites fresques i endolcidors sense refinar.

És important fer-nos diverses preguntes:

• De quina manera generem dolçor en la nostra vida?
• A la cuina, ens sentim totalment satisfets pel dolç natural del que cuinem diàriament?
• Nodrim al nostre cos emocional amb bona qualitat de dolç?
• Creem amb el nostre estil de vida, hàbits i actituds mentals el dolç que necessitem?
• Si connectem a nivell d’efecte energètic amb la paraula DOLÇA, quin tipus de reacció ens genera?

Pot ser que un efecte d’obertura, de sentir-nos més relaxats, pugui obrir-nos a més opcions en la vida? D’acceptació, d’anar més a poc a poc, assaborint cada moment amb intensitat i amb qualitat. Pot ser que sentim una calor interna, de confiança, equilibri, estabilitat i connexió interior? D’amor, quan connectem amb aquesta paraula o quan algú ens relaciona amb ella?

Podem veure doncs, que necessitem DOLÇOR a tots els nivells del nostre ésser, i com que tots estan relacionats els uns amb els altres, la seva manca es traduirà molt sovint a voler saciar-la amb aliments físics, menjar.

Explorarem amb profunditat la manca de DOLÇOR a nivell físic. Quan a la nostra cuina diària no ho fomentem, i amb això el cos físic ho desitja.

• Sabor DOLÇ no significa postres. Cal generar-ho en tots els plats, des de la sopa, al primer plat i al segon. És divertit observar a gent menjant, o quan decidiran en un restaurant el que menjaran. O pot ser que us passi a vosaltres? Què mireu primer en el menú? L’amanida o sopa que menjareu? O quin postres és el que us agrada mes?
• L’ús de cremes dolces de verdures, ens donarà l’energia de relax i calma que necessitem després d’un dia atrafegat i amb estrès. Preparant al nostre sistema digestiu per a absorbir i digerir amb gratitud tots els altres aliments que precediran.
• Utilitzar bona qualitat de cereals integrals, especialment cereals integrals complets. Cuinats acuradament amb temps i flama baixa. Els cereals integrals són carbohidrats, els quals en mastegar-los i barrejar-los amb la tialina de la saliva, es converteixen en sucres, en glucosa de bona qualitat. Les nostres funcions vitals necessiten glucosa per a poder funcionar i desenvolupar-les degudament.
• També una nutrició pobra en proteïnes farà que el nostre cos desitgi mes DOLÇ. Molta gent volent optar per una forma de vida més natural, redueixen l’aportació de proteïnes o canvien dràsticament d’una alimentació purament d’origen animal a la vegetal. Aquest canvi brusc i sense amor a un mateix, farà que el cos físic desitgi més dolç, especialment refinat i extrem, no arribant mai al punt de sentir-nos satisfets, ja que el punt de partida o solució a aquesta és en una altra direcció.
• També la falta d’oli, produirà unes ànsies de DOLÇ. A la dieta mediterrània no existeix el problema, fins i tot a vegades s’utilitza massa oli. Però en persones que canvien dràsticament a dietes d’origen vegetal i redueixen alhora la quantitat d’oli, poden acusar aquest símptoma.
• Encara que a la dieta mediterrània, el resultat final de cada plat no és DOLÇ. Els plats s’emmascaren amb quantitat d’oli, espècies fortes, vinagres i sal. Perquè serà? És genial poder-ho entendre a nivell energètic: en utilitzar excessivament productes animals de greixos saturats, necessitem els efectes oposats de vinagres i espècies. Encara que per al nostre cos físic no resulti l’ideal, ja que a més de carregar-nos amb quantitats innecessàries de greixos saturats, el nostre estomac se’n ressentirà.
• L’apartat de VERDURES, és fonamental per a poder donar al cos una bona aportació de DOLÇOR. Incloent a més, efectes de FRESCOR, LLEUGERESA, OBERTURA i RELAXACIÓ. Cal fer-se amic de les verdures. Conèixer el caràcter i personalitat de cadascuna d’elles i saber treure’ls partit, perquè es relaxin, es rendeixin a nosaltres i ens donin la DOLÇOR que posseeixen.
• Les fruites naturals i de la temporada, també ens ofereixen els seus regals. Cal honrar les estacions i agrair a cada moment tot el que la Mare Terra ens ofereix amb tanta abundància. La fruita fresca ens alleugereix, ens aporta frescor, depura, el seu sabor pot ser que sigui dolç, però no tan intens que quan la cuinem. La dolçor de la fruita cuita a part de no refredar tant, també ens aporta DOLÇOR INTENSA, més penetrant i que ens relaxarà i nodrirà. També la fruita seca juga un paper fonamental en una alimentació sana i natural. Un grapat de panses o una crema d’orellanes i ametlles seran dolços que satisfan totalment alhora que no creen addicció, hàbits repetitius i sentit de culpabilitat.

ENDOLCIDORS NATURALS PER A ÚS DIARI

Com molt bé es diu “ a ningú li desagrada un dolç”. Per descomptat que confeccionarem postres per a la família! L’ús diari de dolç de bona qualitat és important. Si ens n’oblidem regularment, després haurem de recórrer als que es venen comercialment, amb tota classe d’ingredients que no desitgem en el nostre cos i amb efectes extrems.

Avui existeixen una gran varietat d’ingredients totalment naturals, per a endolcir la nostra vida i la de tota la nostra família! Podem utilitzar diàriament: els endoldicors de cereals o malts (mel d’arròs, melassa d’ordi i blat de moro…) els endolcicors de fruites (suc concentrat de poma, maduixa, etc….), sucs de fruita naturals, fruita seca i fresca, melmelades sense sucre, amasake, etc.

Article de Montse Bradford, experta de nutrició Natural i Energètica. Escriptora i terapeuta de psicologia Transpersonal i Vibracional. Imparteix seminaris per tota Europa. Guardonada amb el PREMI VERD 2008, per la seva trajectòria professional a favor de l’alimentació responsable i desenvolupament sostenible. www.montsebradford.es

Àmplia els teus coneixements amb els cursos de Montse Bradford. Més informació aquí